dissabte, 20 de desembre del 2008

LA BIBLIOTECA, UN LLOC MISTERIÓS

"Aquest és un lloc misteriós. És un santuari.
Cada llibre que veus té ànima. L'ànima d'aquell que el va escriure, l'ànima dels que el van llegir i van viure i van sommiar amb ell.
Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú posa la mirada a les seves pàgines, el seu esperit creix i es va fent fort."

Extret del llibre "L'ombra del vent" de Carlos Ruiz Zafón.

Un bon llibre per a demanar-li als Reis per als vostres pares i mares.



Gràcies Maria José per la teva recomanació!!

dissabte, 13 de desembre del 2008

POEMES DE 6è B

Aquí teniu una mostra d'alguns poemes escrits pels nens i nenes de 6è B:

dilluns, 1 de desembre del 2008

dimarts, 25 de novembre del 2008

POEMES DE CADA DIA

OBLIGACIONS
Sortint de l'escola,
després de jugar,
em poso a fer els deures,
abans de sopar.
Llibreta de llengua,
la repassaré!
i les matemàtiques
també les faré!
Els rius i muntanyes,
els he de saber!
Els noms del planetes,
el llistat sencer!
Ai mare, mareta,
podem sopar ja?
Tinc la panxa buida
i el cap com un bombo
de tant estudiar.



Aquest poema està extret del llibre Poemes de cada dia de Lola Casas, on cadascun d'ells ens parla de les petites coses de la vida amb veritable encant.
Vacances, els carrer, constipat... són alguns del temes que hi pots trobar.

Ben segur que us agradarà!

divendres, 21 de novembre del 2008

ANIMALARI

EL LLOP
Una nena molt bufona
va trobar un llop i va dir:
"Vols que juguem una estona
corrent tots dos pel camí?"
I ell respon: "Què t'has pensat?
No em faràs pas la punyeta,
vaig quedar ben escaldat
fa temps amb la Caputxeta."

Aquest poema està extret del llibre Animalari de l'autor Enric Larreula. Es tracta d'una obra plena de poemes d'humor protagonitzats per tota classe d'animals amb els quals pots passar una divertida estona mentre llegeixes.


Tot un èxit a la classe de 6è B!!

dijous, 13 de novembre del 2008

LES FORMIGUES DE SALVAT-PAPASSEÏT

LES FORMIGUES
A Josep Llompart
camí de sol · per les rutes amigues · unes formigues

Aquest poema és un cal·ligrama de l'escriptor català Joan Salvat-Papasseït (Barcelona, 1894-1924).
Tot i ser tant breu i senzill, es tracta d'una obra molt suggerent, no us sembla?

dijous, 6 de novembre del 2008

EL PETIT NICOLÀS

El “Petit Nicolàs” és el primer d'una sèrie de llibres que va escriure l’autor francès René Goscinny i que van ser il·lustrades per Jean-Jacques Sempé. En Nicolàs, el protagonista, és un nen de 10 anys al que li passen un munt d’aventures a la seva escola, i que té uns companys amb unes característiques ben peculiars i divertides.
Títols com El Petit Nicolàs, Els Patis del Petit Nicolàs, Les vacances del Petit Nicolàs o Històries Inèdites del Petit Nicolàs on trobaràs totes les seves peripècies i que et faran passar una estona ben entretinguda mentre els llegeixes.

Busca a la biblioteca de l’escola aquestes històries d'humor on hi ha un munt d'anècdotes divertides sobre la vida d'aquest simpàtic personatge!!
Gràcies Judith, Patricia i Fiama per la vostra recomanació!

dilluns, 3 de novembre del 2008

SALVAR LA VIDA GRÀCIES ALS CONTES II

Així ho feren i quan Xahriar hagué estat amb Xahrazad, cridà com de costum per que li portessin aigua fresca. Els criats obriren la porta i Duniazad tragué el cap.
- Oh! germaneta, germaneta, demana al nostre califa que ens deixi acomiadar.
Xahriar restà sorprès de l'atreviment d'aquella mocosa, però digué que les germanes es podien fer l'última abraçada i quan Duniazad demanà de romandre amb Xahrazad no s'hi oposà, la mirada del califa estava més lluny i més buida que mai, ara només quedava que altres li tallessin el coll a aquella noia.Si bé als primers temps sentia com li bullia la sang mentre l'espasa separava aquells caps del seu coll, ara ja ni això el satisfeia. Així doncs no feu marxar Duniazad, sabia que tampoc dormiria, i el seu avorriment per la vida no el feia desitjar res.
- Germaneta -digué Duniazad- per què no m'expliques un conte com fas a casa cada nit? i així ens distraure'm i serà menys trista l'espera del nou dia.
-Si el nostre noble senyor em dóna el seu permís ho faré amb molt de gust estimada.Xahriar consentí i Xahrazad començà:
"Hi havia una vegada un mercader molt ric amb negocis a totes les contrades del regne. Un bon dia, mentre feia un dels seus viatges habituals, va decidir de reposar una mica i fer una mossegadeta, doncs portava tot el dia dalt del seu cavall. Desprès de menjar una mica i quan es disposava a pujar un altre vegada al seu cavall, un geni enorme amb una espasa a la mà se li acostà."-Aixeca't desgraciat- l'amenaçà el geni- prepara't a morir sota la meva espasa.-Però... -digué esparverat el pobre comerciant.-Així que no ho saps, eh! rata immunda?- respongué el geni......."
Però arribà la claror de l'alba i el conte no s'havia acabat, estava en el seu millor moment. Xahrazad callà i mirà el sol. El califa també el veié però no podia fer-la matar sense saber el final de la història , s'acomiadà fins la nit per escoltar la fi del conte.I així arribà la segona nit i acaba la història, però abans que comences el nou dia la noia en començava un altre i així passaren mil i una nits.El califa va acabar enamorant-se de Xahrazad i ella d'ell, doncs es va curar de la seva malaltia i van viure molt feliços i ja us podeu imaginar que explicaren mil i un contes als fills que tingueren.

Ja veieu que els contes poden servir per a moltes coses fins i tot per a salvar-vos la vida! Per això millor aprendre'n algun per què no se sap mai si us farà falta com a Xahrazad.

Adaptació lliure de La història del Xahriar de Les mil i una nits, recull de contes orientals, Mª Antònia Navarro.

dijous, 30 d’octubre del 2008

SALVAR LA VIDA GRÀCIES ALS CONTES I

Ja fa molt, molt temps a Bagdad hi havia un califa anomenat Xahriar, que vol dir senyor de la ciutat.Xahriar tenia una dona molt bonica a qui estimava molt. Era un rei bo i just que governava amb saviesa al seu poble.Un dia però, descobrí que la seva dona li era infidel amb un altre home. El seu disgust va ser tan gran, la seva pena i el seu dolor tan profund que la còlera i la ràbia el van fer manar que decapitessin la seva dona i el seu amant.Aquesta acció tant terrible però, no apaivagà l'ànsia de venjança del jove califa i així el seu cor es va enfosquir. Els seus sentiments només es satisfeien inflingint el mal i per això cada nit es feia portar una noia jove de les moltes del seu país. Després la feia decapitar abans que es fes de dia.Les famílies que tenien filles fugien a buscar refugi lluny de la còlera del califa. Xahriar estava cada dia més pàl·lid i més malenconiós, la seva bogeria no el deixava dormir ni menjar, no podia gaudir de res, tan sols vivia per a la venjança. Ja us podeu imaginar que aviat no va quedar cap noia per a satisfer la bogeria de Xahriar. Un dia ordenà al seu visir que li portés, com de costum, una noia per passar la nit. El pobre home sortí de palau, però, per més que buscà, no en trobà cap. Aterrat per les conseqüències que això li portaria, va passar per casa seva abans d'enfrontar-se a la ira del seu senyor. Allí l'esperaven les seves dues filles, la gran Xahrazad, i la petita Duniazad. A Xahrazad li agradava molt llegir. Tenia llibres d'història, de poesia, llegendes i contes. Es deia que havia reunit més de mil llibres i era coneguda a Bagdad per la seva extensa biblioteca. Quan veieren entrar al seu pare, les dues noies aviat endevinaren que quelcom de molt greu succeïa.
-Pare, què teniu?-, li preguntaren. El pare els explicà que ja no hi havia cap noia per a portar-li al seu senyor , i que segurament aquesta mateixa nit seria el seu cap el que rodaria si no aconseguia de trobar cap noia.
-Pare-, interrompé Xahrazad- porta'm amb el rei perquè puc fer que la seva bogeria es curi, no estiguis trist, em salvaré jo i a totes les altres noies que encara hi ha a la nostra terra.
-Però filla, com t'ho faràs?
-No et preocupis pare. Duniazad necessito que m'ajudis.
-Clar que sí germaneta, digues què vols que faci?.
-Bé - explicà Xahrazad-, ja saps que el califa voldrà estar amb mi aquesta nit i sabem, pel que ens ha explicat el pare, que desprès sempre demana que li portin alguna cosa per beure. Doncs bé, tu vindràs amb mi a palau i et quedaràs prop de les seves habitacions i així que sentis que la porta s'obra em crides i dius que vols acomiadar-te de mi i fer-me companyia fins que arribi el nou dia i l'hora de la meva mort, després digues que per passar l'estona podria explicar-te algun conte com faig cada vespre abans d'anar a dormir.Ja sabem que Xahriar no pot dormir gaire i segur que accedirà a que el distraguem durant una estona.

Què us sembla que passarà doncs?


Continuarà....

dimarts, 28 d’octubre del 2008

EL TEMPS

Gener ens portarà neus,
febrer serà variable,
pel març bufarant vents forts,
i l'abril serà agradable.
Pel maig hi haurà floració,
pel juny, alguna tronada,
al juliol farà calor
i a l'agost forta secada.
Setembre serà mig sec,
i l'octubre mig mullat,
al novembre farà fred
i al desembre, vent gelat.

Extret del llibre "Què t'empatolles?" de Josep i Jordi Batllori

dilluns, 27 d’octubre del 2008

EL ZOO D'EN PITUS

El zoo d’en Pitus, la novel·la que Sebastià Sorribas va publicar fa quaranta-dos anys, encara desperta un gran interès, tot i haver passat tant de temps. Han passat un munt de coses, des de llavors! Penseu que l’any 1966 ningú no sabia què era un telèfon mòbil, ni podia enviar un correu electrònic, ni veure la televisió en colors.
La història comença quan a en Pitus li detecten una greu malaltia que només pot curar-se a Suècia, i la seva colla d'amics decideix muntar un zoo per poder pagar-li el viatge. A partir d'aquí comencen a passar tota una sèrie de divertides aventures que us convido a conèixer per vosaltres mateixos.

Moltes gràcies Irene per la teva recomanació!

dimecres, 22 d’octubre del 2008

DECÀLEG DELS DRETS DEL LECTOR

Per començar, per què no recordar el decàleg que Daniel Pennac ens presenta en el su llibre "Com una novela"?:



1. El dret a no llegir;
2. El dret a saltar-se pàgines;
3. El dret a no acabar el llibre;
4. El dret a rellegir;
5. El dret a llegir qualsevol cosa;
6. El dret al bovarysme (insatisfacció)
7. El dret a llegir en qualsevol lloc;
8. El dret a fullejar;
9. El dret a llegir en veu alta;
10. El dret a callar.